Plectranthus cylindraceus

img_20180212_190812_2701622237679.jpg

He somiat que plorava i nevava alhora i algú em feia estirar el terra i em deia aprofita ara per fer l’àngel que qui sap si mai veuràs nevar tant. I jo pensava, qualla, qualla, però no que la neu agafa, i no sé si per això però jo plorava. Plorava i feia l’àngel alhora. I es convertia en pedra; no sabem si la neu plorar o l’àngel.

Cicer arietinum

L’estampat del tapet són formigues ferotges que ens portaran el mar als peus. També els trens. També els trens la velocitat que trasllada la primavera que hui s’apaigava, la primavera que ens havia semblat a totes.

Viscum album

És ara que han passat anys que comence a creure que Burrastow no ha existit. Se’m desfà a la memòria, se’m desfà a la calma infinita que se’m va hostatjar. És probablement el record rapidíssim d’un oli que devia veure a algun museu, i sobre el qual he construit tota la narrativa que em va fer pensar que era un lloc de veritat.

L’amor del seu llit no té olor i encara perdura.

Vitis labrusca

Faig moltes fotos a este pis que es fon a no ser nostre. Guardaré les imatges i les miraré despús-demà en un altre lloc, a les fosques, i des d’ací els nous inquilins no sabran que m’he quedat amb algunes entranyes que ara ara haurien de ser seues.

Prunus dulcis

 

img-20171127-wa0008829661791.jpg

Només tinc una mà per anar diguent-te adéu mentre amb l’altra vaig arreplegant les peces que m’han restat després de tornar-me a fer. Si mai tornes per la ciutat, que siga una altra ciutat.

Citrus limonum

Ací, just ací, en un lloc determinat però desconegut del meu cos, hi havia un poema. El dec haver digerit, deu haver passat a la sang sense filtrar-se als renyons, qui ho sap.
Ja ho tenen això, que viatgen sense costures en un oceà que pràcticament és finit. Què hi farem.

Brassica rapa

20140813_112518

Setembre no ho sé.

Phyllostachys aurea

20160410_182007

En la vigília de les nespres s’obriran boques, ales, pits. En la vigília de les vespres milions d’ocells de sucre sobrevolaran els teus cabells, i l’arena que no esperes se’t albergarà en les ungles quan pessigues fort les ganes.

Mentre no els veiem, els tubercles habiten la terra. Si no respirem i trepitgem lentament podrem notar-los créixer, però no direm res.

Elettaria cardamomum

20160610_120212

Se t’ha acabat la son, ho entenc. El bressol és un territori àrid on els alès no prosperen. Si pessiguem els llançols es desfan com un bescuit massa eixut, i no ens agrada, veritat?

No ens agrada un vellut que és de mentida; no convida a la gravetat, a l’esma horitzontal, a les parpelles closes i la delícia obaga de la nit.

Anethum graveolens

20160627_182620

Els vasos ja no comuniquen més.